L’Aromateràpia és la utilització dels olis essencials amb finalitat terapèutica. Prové de la Fitoteràpia, que es basa en l’ús de les plantes amb finalitat terapèutica, i que ha estat utilitzada tradicionalment a totes les cultures des de l’antiguitat.

És important distingir entre Aromateràpia i Aromacologia, ja que l’Aromacologia no només utilitza olis essencials, sinó que utilitza tots els aromes sense tenir en compte que la seva procedència sigui sintètica i els efectes que ens puguin produir.

A l’Aromateràpia només s’utilitzen olis essencials, que són barreges complexes de compostos químics naturals generats per les plantes a les seves glàndules secretores.

Les famílies més evolucionades de plantes generen olis essencials en funció de les seves necessitats per a la supervivència, per això els olis essencials generats per cada planta són diferents, degut a l’ambient on es troben, com la temperatura, hores de sol, humitat, propietats del sòl, depredadors…

El Quimiotip és el concepte que defineix la “raça química” de l’oli essencial, és a dir, la proporció de components majoritaris que en definiran les seves propietats.

Els olis essencials tenen propietats terapèutiques físiques, emocionals i energètiques. Al utilitzar olis essencials és fonamental conèixer els seus efectes i especialment, les contraindicacions, les interaccions amb medicaments i amb l’exposició solar.

També és fonamental conèixer la seva dosificació, tant per la concentració i quantitat en un sol ús, com en l’ús continuat en el temps, ja que els olis essencials poden produir toxicitat si no s’utilitzen de forma correcta.

Les olors es processen al sistema límbic, que és una de les zones més primitives del cervell, ja que les seves funcions principals són la preservació de l’organisme i l’espècie. El sistema límbic és el principal responsable de la vida afectiva i dels processos de memòria i aprenentatge.

Cada persona ha tingut el propi procés d’aprenentatge i experiències prèvies, i aquest és el motiu pel qual les olors no afecten de la mateixa manera a totes les persones, però hi ha coincidències que estan molt comprovades científicament mitjançant abundants experiments.

El nostre cervell processa les olors molt més ràpid que altres estímuls pel fet de que els aromes estimulen la producció de dopamina.

El món de l’Aromateràpia és apassionant, no només per les propietats terapèutiques físiques, sinó també per les propietats emocionals, energètiques, per la infinitat de combinacions possibles, i per ser molt agradable i reconfortant.

A les meves sessions terapèutiques, utilitzo l’Aromateràpia com a complement terapèutic, tant per les propietats olfactives dels olis essencials al inhalar-los, com per les seves propietats físiques en el quiromassatge, el drenatge limfàtic manual, la reflexoteràpia podal, etc.

A l’aplicació a la pell, sempre cal tenir en compte la concentració adequada, ja que es dilueixen en olis vegetals, com l’oli d’ametlles dolces, l’oli de llavor de raïm, entre d’altres, que han de ser sempre de bona qualitat, ja que s’absorbeixen per la pell.

A més, insisteixo, sempre cal tenir en compte les contraindicacions que presenti la persona que rep el tractament, així com la seva possible exposició solar posterior en el cas dels olis essencials fotosensibilitzants.

Em vaig formar en Aromateràpia, a l’Espai Manual, amb la professora Marifé López, biòloga i terapeuta manual, a l’any 2025. Prèviament, al Màster d’Infermeria Naturista, realitzat en el COMB i COIB i acreditat per la UAB, UB i CEC, a l’any 2014, ja em van donar bases d’Aromateràpia la Dra. Gemma Baulies i la infermera Rosa M. Torres.